Catalunya capital Paris

Articles
Bernard-Marie Koltès

Bernard-Marie Koltès

Quan, al 1977, Bernard-Marie Koltès presentava La nuit juste avant les forêts al Festival Off d’Avinyó, pocs sospitaven que, amb aquesta peça, s’iniciava el reconeixement públic d’una de les produccions dramàtiques més originals i colpidores dels últims temps. La mort prematura de l’autor, ara fa cinc anys, ha permès que la singularitat d’aquesta obra s’enriqueixi...
Entrada al teatre de les orelles (fragments)

Entrada al teatre de les orelles (fragments)

– Ell creia haver construït un mètode per fer dir a la seva boca tot allò que ella vol. La volia plegar, treballar, sotmetre-la cada dia a l’entrenament respirat, estovar-la, muscular-la mitjançant l’exercici perpetu. Fins que esdevingués una boca sense paraula, fins a parlar una llengua sense boca… Com un ballarí que volgués sempre ballar...
49 interrogacions sobre Valère Novarina

49 interrogacions sobre Valère Novarina

Un teatre de 2.587 personatges? Uns personatges el tret principal dels quals és el seu nom inèdit? “Très précisément chaque mot designe l’inconnu”. Valère Novarina. Pendant la metière P.O.L., París, 1991, p. 27. Traduir un text que torpedina una llengua torpedinant una altra llengua amb un altre torpediner? Un teatre de mots és un teatre...
El gran ritornello

El gran ritornello

Félix Guatari ens va deixar, a les acaballes de l’estiu, una nit, per sorpresa. El vam enterrar amb música, sentint com ens lliurava el seu darrer ritornello, viatge inacabat al final dels dies, bellíssim enigmàtic llampec que esqueixa l’època. Mentre jo llegia al davant del micro algunes de les seixanta planes d’aquest text veritablement darrer,...
Enzo Cormann: Elogi de la ficció

Enzo Cormann: Elogi de la ficció

1. “Jo veig en principi el teatre com un ritual de socialitzat. La gent es reuneix per assistir al moment a  l’espectacle de la seva pròpia condició humana, representada per actors de carn i ossos.” No hi ha res d’essencialment nou en aquesta frase d’Enzo Cormann, si no és la gosadia de proferir-la en un...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
Allonsanfansdelapatri?

Allonsanfansdelapatri?

Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure, dirigeix a París l’Odéon-Théâtre d’Europe. Josep Maria Flotats, futur director del Teatre Nacional de Catalunya, va estudiar a França on va desenvolupar vint anys de carrera professional fins arribar a ser actor de la Comédie Française, abans de tornar a Barcelona. Albert Boadella, director de Els Joglars,...