Mireia Aragay

Mireia Aragay és professora de literatura i teatre britànics a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Contemporary British Theatre Barcelona (CBTBarcelona), reconegut i finançat per l’AGAUR. És coeditora de British Theatre of the 1990s: Interviews with Directors, Playwrights, Critics and Academics (Palgrave Macmillan, 2007), Ethical Speculations in Contemporary British Theatre (Palgrave Macmillan, 2014), i un monogràfic sobre “Theatre and Spectatorship” del Journal of Contemporary Drama in English (2016), així com autora de nombrosos articles i capítols de llibre en publicacions nacionals i internacionals.

Articles
Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

Violència de les formes, formes de la violència: el teatre de debbie tucker green

A partir de l’estudi dels textos dirty butterfly i random, Mireia Aragay analitza els elements de violència formal que la dramaturga britànica debbie tucker green desplega a les seves peces. Posant-la en relació amb el pensament de figures com Judith Butler o Jacques Rancière, Aragay desgrana la utilització que l’autora britànica fa d’elements dramatúrgics com...
«Els miralls són enganyosos»: espai, mirada i desig a «La col·lecció» (1961)

«Els miralls són enganyosos»: espai, mirada i desig a «La col·lecció» (1961)

Mireia Aragay analitza com a La col·lecció Harold Pinter posa en joc el concepte de “veritat” des de diversos prismes (narratiu, discursiu, ideològic). Segons l'autora, Pinter utilitza aquest escenari per apuntar «l'equilibri tens i inestable» de la cultura patriarcal anglesa dels anys 50 i 60, sustentada en l'heteronormatiu i en la distorsió de la dona...
«L'Habitació» de Harold Pinter: el llenguatge, eina de poder y evasió

«L’Habitació» de Harold Pinter: el llenguatge, eina de poder y evasió

L’habitació (The Room, 1957) inaugura la carrera dramàtica de Harold Pinter. En aquesta peça, d’un sol acte, Pinter assaja temes i tècniques que reapareixen després en tota la seva producció dramàtica. Bàsicament, el que converteix l’obra en una petita joia és el personatge central, Rose Hudd. D’una manera magistral, Pinter dibuixa una dona que tracta...