Joan Casas

Joan Casas (L’Hospitalet de Llobregat, 1950) és escriptor i ha estat professor de l’Institut del Teatre durant molts anys. Ha publicat articles, relats, prosa i poesia i ha estrenat unes quantes peces de teatre, algunes de les quals han estat traduïdes a diverses llengües. Com a traductor literari té un currículum molt extens de traduccions del francès, el portuguès, l’italià i el grec modern al català. Al llarg de la seva carrera ha obtingut diversos reconeixements com a narrador, poeta, dramaturg i traductor.

Articles
El sistema teatral: notes sobre el lloc del teatre

El sistema teatral: notes sobre el lloc del teatre

1. L’article que segueix és el primer d’una possible sèrie on m’agradaria desenvolupar, d’una manera provisional, parcial i sintètica, tot un seguit d’idees que m’ha resultat necessari afinar al llarg dels tres cursos de “Crítica Teatral” que he impartit en la Diplomatura de Postgrau de “Teoria Crítica del Teatre” que organitzen conjuntament la Universitat Autònoma...
Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Dramaturgia contemporánea en Cataluña: la insoportable escasez del orégano en el monte

Uno, a veces, se encuentra con compañeros de oficio o de vicio, teatreros, en fin, o gente aficionada al teatro, lo que sea, del resto de España. Sobre todo de Madrid, pero ya no digamos de cualquier otra parte. Y siente, apenas la conversación entra en los raíles del tema, inevitable en colegas de oficio...
L'àpat del dia de festa, o el teatre en el temps

L’àpat del dia de festa, o el teatre en el temps

1. La meva mare, el diumenge i els dies de festa, solia fer macarrons i carn rostida per dinar. Sempre acabava queixant-se del mateix: Tot el matí treballant -deia- i us ho cruspiu en cinc minuts”. I tot sovint afegia: “I, per postres, no me’n dieu res”. Hi ha un malestar de la gent de...
La Gàbia de Vic i Samuel Beckett

La Gàbia de Vic i Samuel Beckett

“Tot porta a confirmar que la poesia i el teatre no són sinó dues realitzacions específiques d’un mateix acte. Tot allò que en el teatre irromp inflexiblement al bell centre de ex­periència humana grilla en el mateix espai de contradiccions en què opera la poesia. Ambigus i inconstruïbles, el teatre i la poesia s’acontenten amb...
Petits teatres i transhumància

Petits teatres i transhumància

1. Parlar de progrés, referint-nos al teatre o a qualsevol àmbit de la creació artística, ens introdueix de seguida en un teixit espès d’ambigüitats i de contradiccions. Què podria significar aquest “progrés”? Un procés de millora en el sentit d’aproximació a un ideal? Una millor adequació a una determinada finalitat? Però si aquest “ideal” (estètic)...
Notes sobre el "Théâtre du Radeau"

Notes sobre el “Théâtre du Radeau”

L’única visita que el Théâtre du Radeau ha fet a Barce­lona va ser pel novembre de 1988. De Jeu de Faust, dins la programació de l’últim Memorial Xavier Regàs, en va donar quatre funcions caracteritzades per massives desercions de públic i una apassionada rebuda per part dels supervivents. Molts d’aquests ja sabien què anaven a...
Dossier (Fragmentari) sobre el "Théâtre du Radeau"

Dossier (Fragmentari) sobre el “Théâtre du Radeau”

Tria de texts i trad. de Joan Casas Sobre Mystère Bouffe. Frag­ments d’un article de Jean Ristat, L’Humanité, dilluns 1 de desembre de 1986. «Perdona’m, lector, no em resulta fàcil escriure allò que he vist. I penso que cadascú, des del seu lloc, ha pogut, segons la seva prò­pia història, els seus somnis, inven­tar-se per...
La roda, l'arbre, el canal

La roda, l’arbre, el canal

1. Considerem aquell conegut poema de Bertolt Brecht que Feliu Formosa va traduir així: Sec al talús de la carretera El xofer canvia la roda. No estic bé al lloc d’on vinc. No estic bé al lloc on vaig. Per què miro el canvi de roda amb impaciència? Tal com em sembla entendre-ho, bastaria que...