Joan Casas

Articles
El ciutadà Rousseau i el teatre

El ciutadà Rousseau i el teatre

J. J. Rousseau va completar la redacció de La nouvelle Héloïse l’any 1758, al mateix temps que escrivia la seva rèplica indignada a D’Alembert sobre la proposta que aquest darrer havia fet, des de les pàgines de l’Enciclopèdia, d’instaurar el teatre a la ciutat de Ginebra. La carta a D’Alembert és el text de Rousseau...
Cartes Sèrbies

Cartes Sèrbies

A primers d’abril vam rebre aquesta carta, datada de març, des de Novi Sad (Sèrbia): Senyor Joan Casas Revista (Pausa.) Benvolgut senyor, Gràcies a l’Institut del Teatre de Barcelona hem obtingut la vostra adreça, així com les informacions relatives a la revista  de teatre (Pausa.) Permeteu-me unes paraules sobre l’activitat de la nostra  institució, que...
No som de la "pirròquia"

No som de la “pirròquia”

1. Quan la mala bèstia d’aquest segle nostre que s’acaba era tot just a les beceroles, el senyor Henri Bergson, que gastava uns colls durs incomodíssims, va publicar el seu assaig sobre el riure, una divagació filosòfica molt llegidora que encara ara es va reeditant. Algunes de les observacions més lúcides d’aquell paper les trobem...
Tr3s

Tr3s

Autor: Alfonso Plou Títol: Tr3s. Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett. Any de publicació: Traduccions: Pàgines: 35 pàgines mecanoscrites. Any de redacció: El text no està datat. Personatges: Dues dones i un home d’edats no precisades, probablement pels volts de la trentena. Espais: Definits en el text només pels mobles: un llit...
Purasangre

Purasangre

Autor: Antonio Onetti Títol: Purasangre. Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett. Any de publicació: Traduccions: Pàgines: 60 pàgines. Any de redacció: 1993. Personatges: Set homes d’edats diverses, una dona madura, una altra de molt jove. Espais: Un espai únic: Una mena de bar o taverna amb berenador a l’aire lliure, en un...
La extraña però verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte. (Tragicomedia para ocho farsantes. Psicodrama a las puertas del cielo)

La extraña però verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte. (Tragicomedia para ocho farsantes. Psicodrama a las puertas del cielo)

Autor: Pablo Ley Títol: La extraña però verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte. (Tragicomedia para ocho farsantes. Psicodrama a las puertas del cielo). Editorial (o forma de localització): Text inèdit. Sala Beckett. Any de publicació: Pàgines: 136 pàgines. Traduccions: Any de redacció: 1994. Personatges: Sis actors (un ancià, un de...
Allonsanfansdelapatri?

Allonsanfansdelapatri?

Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure, dirigeix a París l’Odéon-Théâtre d’Europe. Josep Maria Flotats, futur director del Teatre Nacional de Catalunya, va estudiar a França on va desenvolupar vint anys de carrera professional fins arribar a ser actor de la Comédie Française, abans de tornar a Barcelona. Albert Boadella, director de Els Joglars,...
El teatre, casa de qui?

El teatre, casa de qui?

“La boca d’escena, més que no una frontera, és un eix que divideix l’espai global; jo penso que, en relació amb el conjunt, s’assembla més a un mirall fictici que no pas a una finestra.” Matthias Langhoff   La Comédie Française és la “casa de Molière”. Però Molière no hi és pas, només el seu...
Sobre "Sales alternatives". Apunts prematurs per a un pamflet

Sobre “Sales alternatives”. Apunts prematurs per a un pamflet

1. La innovació no necessita un espai propi. La seva funció és infecciosa, ha de corrompre allò que és vell allà on es troba fins a fer-ho saltar a trossos. Però quan el teatre s’institucionalitza fabrica també la seva pròpia vacuna contra la novetat, contra tot allò que pot posar en qüestió el sistema de...
Joan Brossa o els significats de la insignificància

Joan Brossa o els significats de la insignificància

En Joan Brossa va ser un avantguardista quan, durant la guerra civil, va combatre als rengles de l’exèrcit de la República. Només al front de batalla ets a l’avantguarda. I cal observar, de passada, que els de l’altre bàndol també hi són. El Joan Brossa artista, forjat en el gran desert de la postguerra, no...
Muntar Brossa

Muntar Brossa

Opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas.   Volíem parlar amb tothom qui havia muntat alguna cosa de Joan Brossa. Amb alguns, dissortadament, ja no era possible perquè havien desaparegut. Era el cas de Mercedes de la Aldea[1] i de Fabià Puigserver[2]. D’altres van resultar difícils de localitzar, difícils en...
El director Benetton

El director Benetton

1. Convé preguntar-se les coses més trivials, la primera bestiesa que se t’acut. Per exemple: ¿Com és que hi ha gent que surt del teatre aplaudint —o blasmant— el director? Que oitser saben quina cara fa? Si no has assistit a l’estrena, segurament no li ha vist el cap del nas. ¿De debò que són...