Jaume Melendres

Articles
Carta d’un estudiant anònim al senyor Brander Matthews, catedràtic de Literatura dramàtica a la Universitat de Columbia, trobada per Jaume Melendres en una calaixera gràcies a una mudança recent

Carta d’un estudiant anònim al senyor Brander Matthews, catedràtic de Literatura dramàtica a la Universitat de Columbia, trobada per Jaume Melendres en una calaixera gràcies a una mudança recent

Benvolgut professor, Segons em comuniquen els meus amics europeus, aquest 1889 és un gran any per al teatre. Un jove autor germànic de vint-i-set anys, Herr Gerhart Hauptmann, ha estrenat en un local de Berlín —el Freie Bühne, em sembla— una obra, Abans de l’alba, que —diuen— inaugurarà un teatre nou, capaç per fi d’expressar...
La dona de Lot. Apunts per a un retrat de l'espectador teatral

La dona de Lot. Apunts per a un retrat de l’espectador teatral

Quan l’anomenada Estètica de la Recepció va distingir per a les obres literàries dues menes de lectors —a més del real, l’implícit; és a dir, aquell en qui havia pensat l’artista d’una manera més o menys clara, més o menys boirosa[1], ja s’apuntava una situació paradoxal: a despit de la seva existència fantasmal, d’aquest segon...
FITXER. Patates, de Francesc Pereira

FITXER. Patates, de Francesc Pereira

Autor: Francesc Pereira. Títol: Patates. Editorial (o forma de localització): Institut del Teatre. Col. Biblioteca Teatral. Barcelona 1994. Any de publicació: 1994. Pàgines: 47. Aproximadament 32 línies de 55 espais per pàgina. Traduccions: Danès (1993). Any de redacció: 1988. Personatges: Dues dones (46 i 40 anys) i un home (39 anys, infantiloide i assegut en...
Del foc a les brases

Del foc a les brases

Per què no aixequem el vel impostor que encobreix els vicis dels nostres teatres? Claude-Nicolas Ledoux (L’architecture considérée sus les rapports de l’art, des moeurs et de la législation, 1804)   En el lapse de pocs mesos, i a molts quilometres de distància, s’han produït dos fets -l’ablació d’un penis a Califòrnia i el lamentable...
Qüestionari

Qüestionari

El començament de la temporada teatral barcelonina (93/94) va determinar, en gran part, la formulació temàtica del dossier d’aquest número de (Pausa.) i alhora va plantejar un petit debat al consell de redacció de la revista sobre la possible existència de models de referència dominants en el teatre català. D’aquest petit debat se’n va derivar...
La residència secundària

La residència secundària

« Je vois la salle de répétitions au centre de l’espace. » Matthias Langhoff Des de la skene grega fins al plateau francès -un derivat de “plat”-, la noció d’escenari ha recorregut tota la distància que separa la cuina del menjador -el lloc de la producció del lloc del consum-, per arribar a una síntesi que l’ha...
Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Hi ha dues escriptures? (una conversa entre Jaume Melendres i Sergi Belbel)

Jaume Melendres (1941) és un dels més significatius de la que s’ha anomenat “generació dels premis Sagarra”, fa temps que no escriu teatre, però n’ha anat dirigint amb una certa regularitat. Sergi Belbel (1963) s’ha convertit en l’emblema d’una nova irrupció de l’escriptura teatral, i ha dirigit ell mateix la major part de peces que...
Una generació mutant

Una generació mutant

L’ANY 1963 comença un dels episodis més estranys de la història de la dramatúrgia europea: aparició sobtada a Catalunya d’una nova lleva d’autors teatrals que de seguida va rebre el nom de “generació dels premis Sagarra” perquè tots ells es van -ens vam- donar a conèixer en obtenir aquest premi. Érem els autors nascuts o...
Qüestionari a autors

Qüestionari a autors

Tal i com indicàvem a l’Editorial, la reflexió dramatúrgica que pretén suscitar aquest número no aspira a presentar una panoràmica exhaustiva dels autors catalans contemporanis. Impossible parlar de tothom, impertinent seleccionar els més representatius (de què?). No obstant, hem considerat interessant escoltar la veu d’una mostra diversificada de diverses promocions -el seu ventall d’edats no...