Alguns apunts per a repensar el teatre

Alguns apunts per a repensar el teatre

Susan Sontag va arribar a Sarajevo a mitjans de juliol de 1993. Va trobar-hi un paisatge en runes, arrasat per una guerra fratricida, i una població desolada. L’autora de Contra la interpretació sabia, però, on anava: ja hi havia passat un parell de setmanes l’anterior mes d’abril, hi havia fet amics i connexions, s’havia implicat...
El règim coreogràfic de la Covid-19

El règim coreogràfic de la Covid-19

[Aquest text es va publicar per primer cop en alemany el 14 d’abril de 2020 al Triakontameron Blog. (N. de l’E.)]   Traducció de Marc Villanueva Mir   En les darreres setmanes, he après molt: he après sobre xifres i corbes de creixement, sobre taxes d’infecció i la diferència entre les mascaretes FFP 1,   ...
L'emergència del teatre en temps del coronavirus

L’emergència del teatre en temps del coronavirus

[Aquest text es va publicar per primer cop en italià el 14 d’abril de 2020 a la pàgina web de l’editorial Fandango Libri.]   Traducció d’Albert Arribas   En aquest període d’alentiment forçat de les activitats humanes, per no dir de l’economia, sentim que es repeteix obsessivament que la cultura no ha de morir —i, si...
«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

«La crisi infligida pel coronavirus és un assaig general»

[Aquesta entrevista de Rodolfo di Giammarco a Milo Rau va ser publicada originàriament el 18 d’abril de 2020 al diari italià La Repubblica.]     Traducció de Ferran Dordal Lalueza   Autor i director escènic d’un teatre documental marcadament polític amb testimonis d’àmbit internacional, en què es qüestiona l’art i l’activisme i es denuncien injustícies...
Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

Més enllà del confinament: una carta a les artistes escèniques

[Aquest text es va publicar per primer cop en anglès («Beyond the Time of the Right Care: A Letter to the Performance Artist») el 21 d’abril de 2020 dins la sèrie «Lockdown Theatre», una col·lecció d’experiments mentals teòrics sobre la crisi del coronavirus, comissariada i editada per Maximilian Haas i Joshua Wicke per a la...
Re-membrant el demos  [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

Re-membrant el demos [Dramatúrgies de fets i afectes a la performance contemporània]

«Quin és l’espai i el potencial de la dramatúrgia i, per tant, del teatre en general en el nostre món contemporani, digital, globalitzat i cada dia més populista i anti-democràtic?» Partint d’aquesta pregunta l’estudiós alemany Peter M. Boenisch analitza quatre espectacles recents: Five Easy Pieces, de Milo Rau; Paisajes para no colorear, de La Re-sentida;...
Repetició subversiva (coreografies de la dominació israeliana i la diàspora jueva)

Repetició subversiva (coreografies de la dominació israeliana i la diàspora jueva)

L'artista interdisciplinar Li Lorian analitza la capacitat del cos d’involucrar-se en el procés de producció de significat, reivindicant el caràcter explícitament social, històric i polític de la coreografia. Aplicant aquests principis a l'anàlisi de la peça Archive d'Arkadi Zaides, Lorian examina la capacitat del cos en el marc de dos contextos socials i polítics diferents: l’israelià...
Editorial núm. 41

Editorial núm. 41

Coincidint amb el naixement de la Sala Beckett, fa 30 anys apareixia també el primer número de la revista (Pausa.) amb la voluntat de construir un indret on la reflexió teòrica i la pràctica artística, solitàries però solidàries, individuals però col·lectives, hi visquin plegades. Des d’aleshores la revista ha viscut diferents etapes, amb alguns períodes...
La veu del cos-que-dansa

La veu del cos-que-dansa

Bojana Kunst ens parla sobre el canvi que s’esdevé en la dansa a principis del segle XX, quan el cos-que-dansa deixa de ser un cos obedient per empoderar-se i entrar en un nou paradigma de representació. Així mateix, la filòsofa i dramaturga eslovena reflexiona sobre com aquest canvi impulsat per la dansa contemporània ressona en...
Performance, matrimoni i nacionalitat

Performance, matrimoni i nacionalitat

El matrimoni no és només la institució que possibilita la unió de dues persones per amor, sinó també una de les poques vies per a la migració legal. En aquesta ponència, Marc Villanueva Mir parteix de les tesis de J.L. Austin, Jacques Derrida i Judith Butler per reflexionar sobre la performativitat que connecta els conceptes...
Tancar els ulls i tirar endavant

Tancar els ulls i tirar endavant

Baró d’Evel és una companyia d’arts escèniques liderada per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, ell provinent de la tradició del clown mentre que ella, per tradició familiar, sempre ha estat unida al món dels cavalls. La parella es va conèixer a Châlons-en-Champagne, França, a l’escola d’estudis superiors CNAC (Centre National des Arts du Cirque)....
«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

«El dramaturgo es un traductor inverso, trabaja en una lengua que nunca va a ser la final.» Una xerrada amb Gabriel Calderón.

En aquesta trobada moderada per Carles Batlle, el dramaturg, director i actor uruguaià Gabriel Calderón repassa la seva trajectòria tot reflexionant, essencialment, sobre els seus textos Ex, que revienten los actores i Or. Tal vez la vida sea ridícula, posant l’accent en què significa, per a ell, ser dramaturg en el seu context geogràfic, històric...