1. Un teatre de 2.587 personatges?
  2. Uns personatges el tret principal dels quals és el seu nom inèdit?
  3. Très précisément chaque mot designe l’inconnu”. Valère Novarina. Pendant la metière P.O.L., París, 1991, p. 27.
  4. Traduir un text que torpedina una llengua torpedinant una altra llengua amb un altre torpediner?
  5. Un teatre de mots és un teatre de morts? Un teatre de morts és un teatre de mots? La lutte des morts, Christian Bourgois, París, 1978, i encara, a ThéâtreO.L. París, 1989. Principis d’un nou llenguatge en explosió?
  6. Portar al teatre qualsevol escriptura, qualsevol text, o portar al teatre el gest de l’escriptura, el gest de la pintura?
  7. Le Babil des classes dangereuses, de primer, Christian Bourgois, París, 1978; també a ThéâtreO.L. París, 1989. La revolució social, encara? O la llengua revoltada?
  8. Tallar la llengua a l’actor mitjançant un text escurçó?
  9. Anar als orígens del text? Què en queda de L’Atelier volant (1974) a la Lettre aux acteurs (1979)? No-res?
  10. Imposar una dramatúrgia d’un text, una lectura d’un text a un actor? Avançar en la desconstrucció d’un text amb l’actor?
  11. Per on començar? Començar per reservar tota la traducció de Vicenç Altaió i Patrick Gifreu, des del punt de vista de la fidelitat al text o des de la seva voluntat de posada en escena per confrontar-lo amb el públic?
  12. Quants catalans novarinencs? El dels traductors? El del dramaturg? El de l’actor? El del director? L’ignot de cadascú?
  13. Primer de tot, trobar un actor capaç de llançar-se a l’abisme d’intentar dir la Carta als actors? O bé, primer de tot, cal un director, un dramaturg, per iniciar aquesta nova aventura? O bé cal deixar exclusivament tota la iniciativa a l’actor? o bé cal acompanyar l’actor per aquest itinerari iniciàtic que tanmateix ha de recórrer sol?
  14. Partir de la versió fixada: Carta als actors, seguida per a Louis de Funès, Empúries, Barcelona, 1993? No renunciar, però, és clar, a les múltiples innovacions de l’actor a l’hora de dir el text, a l’hora d’immergir-se en el text?
  15. Renunciar a fixar el text d’entrada? Únicament el treball sobre la marxa, el work in progress?
  16. Com construir l’espectacle? Afegir Per a Louis de Funès a la Carta als actors, ja que la Carta als actors no va més enllà dels vint minuts? Mesclar fragments de textos d’origen i de contingut ben divers? Intervenir en l’ordre del text creat per l’autor?
  17. Renunciar a fixar el text? Mutilar únicament els fragments clarament menys interessants a parer de l’actor, el director, el dramaturg?
  18. La Carta als actors per començar o per acabar?
  19. Escoltar primer de tot l’actor? Escoltar únicament l’actor?
  20. Jean-Paul Gavard-Perret. (Valère Novarina) Le dernier poète de la modernité, (Java), estiu 1992, número 8, París.
  21. No oblidar Beckett? Le drame de la vie?
  22. Reinventar el llenguatge cada dia fins a l’excés?
  23. Rabelais?
  24. J’aime les tempêtes chez Rabelais, tous les moments de fort tohu-tohu. J’aime m’y retremper. Il me rappelle que ma langue (que j’ai à désapprendre, réapprendre et oublier tous les jours, que je n’ai jamais possedée), ce français qu’on dit parfois inaccentué, raisonneur et guindé, est une langue très invective, très germinative, très native, très secrète et très arborescente, faite pour pousser”. Valère Novarina, “Chaos”, dins Le théâtre des paroles, P.O.L., París, 1989, p.153.
  25. Le français, c’est la plus belle langue du monde parce que c’est à la fois du grec de cirque, du patois d’église, du latin arabesques, de l’anglais larvé, de l’argot de cour, du saxon éboulé, du batave d’oc, du doux-allemand, et de l’italien en raccourci.” Valère Novarina, “Chaos”. Renunciar a la complexitat de l’operació lingüística de Novarina? Estrafer-la en català?
  26. Un actor a la maduresa, a la vellesa, recordar el Minetti de Thomas Bernhard? Rellegir Minetti, en la traducció de Josep Murgades, Institut del Teatre, Barcelona 1988.
  27. André Marcon, l’actor de Novarina, in mente?
  28. La Carta als actors per Carmelo Bene?
  29. Millor una actriu, recordar Edith Clever, la sublim?
  30. El fantasma de Louis de Funès?
  31. La Carta als actors a Barcelona, al Teatre Lliure, pel Teatre Invisible, per Charlie Rivel?
  32. No oblidar mai Albert Vidal al zoo?
  33. Un teatre d’aparicions i desaparicions?
  34. El misteri de la mnemotècnica d l’actor? Constatar la revelació de Quim Lecina en aquest galimaties.
  35. El misteri medieval. Als orígens del teatre, el misteri de la transsubstanciació del cos?
  36. N’importe quel mot contient toutes les langues”. Valère Novarina, Pendant la matière, p.22.
  37. Jean Dubuffet i Joseph de Maistre, ensems, a l’obra de Novarina?
  38. Admiració i respecte envers l’univers extraordinari, bell i rar, de Valère Novarina? Alenar l’esperit d’un clàssic?
  39. L’escriptura del cos o l’escriptura de la llengua? El gest de l’actor o la paraula de l’actor?
  40. L’ara sagrada de Jordi Colomer, per l’execució de l’actor o per la seva consagració?
  41. Escriure de dreta a esquerra com els àrabs? Actuar d’esquerra a dreta o de dreta a esquerra? Ésser a orient i a occident i alhora immòbil sense aturar el gest, la veu?
  42. L’orgia de la llengua en el ritme de la respiració de l’actor?
  43. El silenci de l’actor, Quim Lecina, davant de les paraules del director, Moisès Maicas?
  44. Començar per una italiana, dient tot el text sense parar assegut en una cadira, o acabar amb una italiana, com un mut que parla, un sord que hi sent, un cec que hi veu?
  45. Acabar sense alè l’actor, el públic.
  46. Un teatre sense fronteres? Un teatre de poesia? Un teatre de prosa? Un teatre d’art? Un teatre de morir-se de riure? Un teatre de pena? Un teatre de pa-sucat-amb-oli? Un teatre d’imbècils? Un teatre d’intel·ligents? Un teatre de forats? Un teatre d’animals? Un teatre de text? Un teatre de monjos tibetans? Un teatre de ningú? Un teatre de neu? Un teatre d’idees? Un teatre de putes? Un teatre de merda? Un teatre de llibertat? Un teatre de burgesos? Un teatre de silencis? Un teatre de passar l’estona? Un teatre de cops de puny? Un teatre de no-res?
  47. Un teatre d’interrogacions?
  48. Què, què, què? Per què s’és actor, eh? S’és actor perquè un no s’habitua a viure al cos imposat, al sexe imposat. Cada cos d’un actor és una amenaça, que cal prendre seriosament, per l’ordre dictat al cos, per l’estat sexuat; i si un dia un es troba al teatre és perquè hi ha alguna cosa que no ha suportat”. Valère Novarina, Carta als actors.
  49. Un teatre per a Valère Novarina? 2587 teatres per a Valère Novarina?