Sales petites = teatre alternatiu?

Quan Jacques Copeau, fa més de setanta anys, celebrava l’esperit dels teatres petits —en vigílies de la històrica gira de la companyia del Vieux-Colombier pels Estats Units— tenia cura d’assenyalar que la reforma que ell propugnava era segurament més tradicionalista que revolucionària, més ètica que estètica. Es tractava més de retrobar que no d’inventar. Joan Abellan, per la seva banda, conclou el seu documentat article amb un toc d’alerta a possibles malentesos: l’estretesa i la precarietat no són per si soles cap garantia d’innovació. Un viatge irregular per diferents racons d’Europa ens parla de la importància renovadora que tenen encara molts espais petits, però també refusa l’equació de l’encapçalament per simplificadora.

Hi ha però certs aspectes de la nostra realitat que convé no oblidar: una certa creativitat jove es refugia en les formes petites per raons de producció, les sales poden ser un esbós de circuit alternatiu i reivindiquen la seva continuïtat des de tots els racons de l’estat. Sembla oportú encetar una reflexió en aquest àmbit. Aquest número encara no hi entra, però proporciona, potser, uns materials de partida útils.

L’habitual secció dedicada a Samuel Beckett és ocupada aquest cop per una entrevista singular. Un dels actors emblemàtics del Berliner Ensemble, Ekkehard Schall parla, abans de la caiguda del Mur, del seu treball amb L’última cinta de Krapp. L’espai de la Intersecció s’obre per acollir unes partitures de Josep Maria Mestres-Quadreny, riques en suggeriments.

Aquest número havia d’haver vist la llum fa uns quants mesos. (Pausa.) ha ocupat aquesta pausa provant d’assegurar —i de millorar— la seva continuïtat. Un acord de coedició amb l’Institut del Teatre de Barcelona marca l’inici d’una nova etapa, menys onerosa per a la Sala Beckett, l’espai matriarcal i nutrici de la revista, però que permet mantenir la línia d’independència de criteris de la publicació. A l’hora de tancar, els nostres amics del Théâtre Du Radeau de Mans, ens han fet arribar la decisió dels organitzadors del Festival d’Hivern de Sarajevo de celebrar-lo aquest any, malgrat el setge i les bombes.

(Pausa.) expressa la seva solidaritat amb aquesta afirmació de la vida contra la mort en unes circumstàncies tràgiques.