A l’últim número de Pausa, comentàvem amb satisfacció la coherència i estabilitat que de forma progressiva ha anat adquirint la nostra revista. Algunes seccions es consoliden mentre, de forma simultània, n’apareixen d’altres promogudes per una planificació editorial que busca, tal com dèiem, l’interès dels camps temàtics i, per sobre de tot, promoure la reflexió, el diàleg i la polèmica sobre el fet teatral.

En aquest número, per exemple, obrim un apartat dedicat a l’estudi de l’espai escènic; un tema que, al proper número, quallarà en forma de dossier. De vegades, doncs, el dossier pot constituir bé la resposta, bé el punt de partida d’un nucli temàtic amb incidència a les seccions o en articles específics. En aquest sentit, a l’apartat de textos, presentem un primer text de Joan Brossa amb la ferma voluntat de tornar-hi més endavant. Igualment, pretenem iniciar un cert debat a propòsit dels principis de l’Estètica de la Recepció, intuint que el seu interès li donarà continuïtat. Finalment, la presència de Mamet justifica aquesta mirada atenta a l’entorn teatral -la coincidència de tres estrenes en un curt espai de temps- que conforma un dels principals criteris editorials de l’actual Consell de Redacció.

No dubtem que, de mica en mica, aquesta reverberació interna -que implica insistència, controvèrsia i atenció- conduirà a una difusió externa satisfactòria que legitimarà els nostres esforços i la nostra obstinació.